de Requesens-Inglés

de Requesens-Inglés

Sempre he sentit dir que els germans Requesens Inglés van ser dotze. Però vius, coincidents encara que fos per breu temps, únicament vuit. Això es dedueix de les seves dates de naixement i del testament del pare Josep de Requesens Molins. En aquest testament de març de 1909 ell feia referència a Agustín (nascut abans de 1891), Josefa (desembre 1891), María de las Mercedes (probablement 1893), María de los Dolores (1894), Jesús (1896), José María (1901), Salomón María (entre 1902 i 1908) y “en su seno lleva uno que próximamente y Dios mediante, le dará a luz” (Pilar 1909). Van morir uns quants de molt petits o tot just nèixer.

En aquesta breu biografia familiar els noms els he escrit en castellà ja que no he trobat un sol document oficial ni escrit familiar on els citessin en català, sí bé és cert, que l’àvia i les seves germanes parlaven en català entre elles.

La situació política de repressió de l’idioma que ha viscut el català d’ençà del Decret de Nova Planta de 1715 en que s’anul·len totes les nostres institucions va fer que el català, en moltes èpoques, només es visqués com una llengua parlada en l’entorn familiar.

Els homes de la família sembla que tenien un esperit aventurer però potser els impel·lia, també, la moguda situació política i social del país. Qui sap si van ser els cants de sirena dels indianos que havien anat a fer fortuna a la segona meitat del segle XIX. De fet, tots quatre, van emigrar a América mentre que les tres germanes romanien a Catalunya. Tres germanes i no quatre perquè María de las Mercedes va morir, amb 18 anys, el 1911 -el mateix any que el pare-.

Agustín de Requesens Inglés

Agustín, el germà gran, fou el primer a marxar a Amèrica i sembla que no va tenir descendència, per les informacions que ens han arribat. Del testament deduïm que va sortir amb un petit coixí econòmic ja que en fa referència per tenir-ho en compte a l’hora del repartiment. És molt probable que Agustín no arribés a conèixer la seva germana petita Pilar.

Jesús de Requesens Inglés

Es conserva un document d’octubre de 1909 on el pare Josep de Requesens autoritza a Jesús embarcar cap a Xile i un altre del Consulat espanyol a Xile on certifica que va arribar-hi el 1910. Aquest any Jesús només tenia 13 anys. Agustín ja era a Xile.

Jesús va tenir 8 fills de dues parelles. De la primera en Mario Requesens i de la segona -Elena Aravena- els altres set.

Fotos i documents de Jesús

Documents

  • 23.12.1896 Partida de naixement (facilitada per Óscar Retamal)
  • 18.10.1909 Autorització paternal per poder embarcar cap a Xile (facilitat per Iván de Requesens)
  • 24.05.1928 Acreditació del Consulat d’Espanya a Santiago (facilitat per Iván de Requesens)
  • 31.01.1935 Acta de naixement (facilitat per Iván de Requesens) (còpia)
  • 04.05.1956 Autorització de permanència indefinida a Xile (facilitat per Iván de Requesens)
  • Anotacions de dates de Jesús i Elena fetes per Eliana de Requesens Aravena (facilitat per Iván de Requesens)
  • 11.04.1922 Carta rebuda del seu germà José María des de Cuba

Arbre genealògic dels descendents de Jesús de Requesens Inglés

José Maria de Requesens Inglés

José María va tenir una vida més atrafegada i potser no tan agraïda. Els primer anys, com a mínim. El 1919 va marxar a Cuba aconsellat per la seva mare. Tenia 18 anys. Allí es guanyava bé la vida ja que era un país pròsper basat, gairebé, exclusivament en el sucre que li va permetre poder fer uns estalvis. Però l’any 1920 es va produir una brusca caiguda del preu del sucre que va provocar un crac bancari i la fallida de les institucions financeres cubanes. Els estalvis es van fer fonedissos i ell es va trobar sense feina i sense diners. “Esa tierra se ha convertido para mi en una prisión” deia als seus germans que vivien a Xile. Es va allistar a l’exèrcit però un decret va abaixar el sou “desde el coronel hasta el último soldado y aquí fue Troya”.

Fotos i documents de José María

Arbre genealògic dels descendents de José María de Requesens Inglés

Documents

  • 14.09.1915 Inscripció en el Registre Civil (còpia)
  • 21.07.1915 Carta del Cònsol d’Espanya a Manila a la seva mare Pilar Inglés
  • 11.04.1922 Carta enviada als seus germans Jesús i Agustín a Xile des de Cuba

Salomón també hi va ser. Va trobar feina en una joieria però l’esclat de la crisi el va fer decidir de tornar a Barcelona. Només s’hi va estar sis mesos. Mai li va contar a la mare la realitat del seu germà.

José Maria va demanar ajut econòmic als seus germans “xilens” per marxar amb ells. Si va arribar a anar a Xile, o no, es desconeix. La seva pista la perdem fins quatre anys més tard -1926- que la seva mare escriu al Consulat d’Espanya a Manila per tenir notícies d’ell i l’informen que ha perdut la nacionalitat espanyola per haver-se allistat a l’exèrcit dels Estats Units sense llicència del Govern espanyol. Afegeixen que si vol més informació es dirigeixi al Fort Mac Kinley de Manila. Probablement la seva sort va fer un tomb ja que del 1928 són seves unes fotos, que envia a la mare, d’una elegància extrema amb corbata, jaqueta de tres quarts, barret i guants. Aquestes fotos ja eren de Nova York.

Darrerament hem contactat amb una néta de nom Rachael que ens ha explicat que als Estats Units va crear una cadena de perruqueries que portaven el nom de Joseph’s. En tenia moltes a Nova York i a New Jersey i el van ajudar a fer una petita fortuna. També, va inventar un sistema per allisar els cabells. Es va casar dues vegades. En el primer casament amb una dona porto-riquenya, de nom Zoilina, va tenir només un fill. En Norman, pare de la Rachael. Després es va casar amb Mercedes que és la parella amb qui va venir a Barcelona a finals del seixanta, visita de la que recordo que el rebien com si fos el Pla Marshall: l’oncle ric d’Amèrica. Mercedes tenia 5 fills d’una relació anterior que van rebre en herència tota la seva fortuna. Els darrers anys de la seva vida els va passar a l’estat de Florida, en el comtat de Broward, Miramar.

Norman, el fill d’en Josep Maria, es va casar tres cops. La primera esposa va morir al cap d’un any i va tenir 3 fills amb cada una de les altres dues esposes.

Salomón María de Requesens Inglés

D’en Salomón, sabem que va tenir quatre fills aquí a Catalunya -Raimon, Josefina, Montserrat y Mercedes-, i que quan ja eren grans -no sé l’edat- va tornar a marxar. Ara a Venezuela. Allí va tenir un altre fill en Marcos del que en l’actualitat tenim constància d’una néta d’aquest darrer que es diu, curiosament, Arenys. És molt probable que es puguin trobar descendents d’ell a casa nostra però de moment no en tenim cap constància.

Fotos i documents de Salomón María

Arbre genealògic dels descendents de Salomón María de Requesens Inglés

Josefa de Requesens Inglés

Josefa (a qui anomenaven Pepita) era la mare de la meva mare i de Pilar, la “tieta monja” que encara viu reclosa en un convent de les Carmelites Calçades.

Fotos i documents de Josefa

Documents

  • 10.05.1915 Inscripció en el Registre Civil (còpia)
  • 15.04.1925 Partida baptismal (còpia)
  • 01.07.1981 Inscripció de defunció
  • 23.05.1968 Recordatori de defunció de Juli Creus Sol
  • 12.09.1936 Inscripció naixement en el Registre Civil de Montserrat Creus de Requesens (còpia)
  • 15.10.1932 Partida baptismal de Montserrat Creus de Requesens (còpia)
  • 08.03.1926 Inscripció de naixement en el Registre Civil de Montserrat Creus de Requesens
  • 28.10.1993 Registre de defunció de Montserrat Creus de Requesens
  • 15.05.1930 Partida de naixement de Pilar Creus de Requesens
  • 27.05.1987 Registre de sepultures del nínxol d’Arenys de Mar

Arbre genealògic dels descendents de Josefa de Requesens Inglés

La tia Lola i la Pilarín (Requesens Inglés)

María de los Dolores la coneixíem com la “tia Lola” i a Pilar com la “tieta Pilarin” o simplement “tieta” per a mi i als meus germans. La tia Lola va tenir una filla, la Nati que va morir el 21 de juny del 2012. Nati, Natividad Ibáñez de Requesens, va tenir quatre filles i un fill.

La tieta Pilarín no va tenir descendència.

Fotos i documents de María de los Dolores (tía Lola)

Fotos i documents de Pilar

L’entorn històric de l’aventura americana

Una cosa que sobta és la facilitat que els pares van acceptar que tots els nois emigressin tant joves. Dic acceptar perquè ens consten ajuts i consells que serien impensables d’haver-s’hi oposat. Si pensem, a més, que havien de ser una família sense penúries econòmiques ja que el pare era un reconegut notari que va ocupar, entre d’altres, la plaça de Barcelona, costa de creure que els fills abandonessin les comoditats de viure en un entorn teòricament plàcid. Recordo que la seva germana Pilar cobrava una pensió del Col·legi de Notaris.

Eren temps convulsos a la política espanyola que patia una forta crisi econòmica. S’acabaven de perdre les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909, per la mobilització de reservistes que els embarcaven per a la Guerra de Melilla. Temps de moviments per reflexionar les causes de la decadència d’Espanya. El Regeneracionisme. Temps de transició fins a la Dictadura de Primo de Rivera de1923 a 1930. I el 36, la Guerra Civil i la posterior dictadura.

El cognom de Requesens

Dels homes de la branca de Requesens-Molins, sembla que tots van tenir descendència, tret de l’Agustín.

De Salomón desconec si l’únic fill català -Raimon- en va tenir. Es probable, però també ho desconec, que n’hi hagi d’algun o alguns dels seus 3 néts veneçolans, fills d’en Marcos (Gregory, Marcos y Josmar).

De Jesús sabem que va tenir 3 fills i 5 filles. D’en Mario no en sabem res; del José el cognom es perdrà per manca de descendència masculina i, en canvi, de l’altre fill, en Sergio, ja té un parell de besnéts, un del seu fill Sergio i un altre del seu fill Iván.

Finalment, José María va tenir un sol fill i sis néts. Dels 14 besnéts, 5 conserven de Requesens com a primer cognom.

– See more at: http://requesens.tumblr.com/ingles#sthash.5ZHnRhLk.dpuf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *